-
-
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament la teva mort no em crema les entranyes,
-
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
-
em dol saber que no podrem partir-nos
-
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
-
però d'aquest dolor en trec la força
-
per escriure aquests mots i recordar-te.
-
-
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
-
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
-
il.lusions, desigs, prenen volada
-
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
-
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
-
-
Te'm fas present en les petites coses
-
i és en elles que et penso i que t'evoco,
-
segur com mai que l'única esperança
-
de sobreviure és estimar amb prou força
-
per convertir tot el que fem en vida
-
i acréixer l'esperança i la bellesa.
-
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
-
maduraran els blats i el vent tal volta
-
desvetllarà secretes melodies;
-
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
-
entre el record de tu, que m'acompanyes,
-
i aquell esforç, que prou que coneixes,
-
de persistir quan res no ens és propici.
-
-
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
-
mentre la tarda suaument declina.
-
Tots els colors proclamen vida nova
-
i jo la visc, i en tu se'm representa
-
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
-
-
No tornaràs mai més, però perdures
-
en les coses i en mi de tal manera
-
que em costa imaginar-se absent per sempre.
